Joventut Nacionalista d'Artà

Som les joventuts nacionalistes del poble artanenc...

Per a UM els pressuposts 2009 marcaran la legislatura

JNA | 20 Juliol, 2008 12:25

Unió Mallorquina considera que els pressuposts del Govern balear per al proper exercici són molt importants pels ciutadans de les Illes Balears i possiblement els més importants de la legislatura.

 

I és així perquè són els primers pressuposts realitzats amb un coneixement real i profund de l'estat de les diferents conselleries després d'un any de govern. Són importants perquè marquen el model econòmic i social que el Pacte de Govern vol desenvolupar a les Illes Balears i es podrà demostrar amb fets i no només amb paraules el model de País que es vol impulsar.

Unió Mallorquina també considera que en un moment de desacceleració econòmica hi ha d'haver un impuls a l'economia i s'ha de posar damunt la taula de quina manera es volen pal"liar els efectes de la crisi que s'acosta. Així el Govern balear haurà de demostrar si realment te un pla per encarar-la i es juga la credibilitat davant de tots els agents socials i econòmics de les Illes Balears.

Els pressuposts 2009, per a Unió Mallorquina, han de ser els pressuposts de l'augment de finançament procedent de Madrid. Unió Mallorquina considera que ara és el moment, donada la sintonia política entre la presidència del Govern balear i el Govern de l'Estat. Ara és moment, perquè el Govern central ha reconegut el deficitari finançament de les Illes Balears, a més de ser una promesa electoral realitzada pel partit que governa tant a la institució autonòmica com a l'estatal. I per corroborar tot això, la publicació de les balances fiscals publicades recentment pel Govern central són també una dada més que reflecteix el finançament injust de les Illes Balears. Per tot això, Unió Mallorquina no acceptarà com excusa que no hi hagi doblers en els pressuposts 2009 per dur endavant infraestructures i serveis que les Illes Balears necessiten.

extret de:

 

Se presenta el II Festival de la Cançons de la Piscina

JNA | 17 Juliol, 2008 15:45

 

El Lobby per la Independència ha presentat avui la segona edició del festival "La costa és de tots. Cançons de la Piscina", que se realitzarà a la platja de Sa Marjal dia 30 d'Agost. Aquest festival s'emmarca dins la campanya en defensa del dret de pas pels camins públics a la Costa dels Pins (Son Servera), allà on l'editor del diari "El Mundo", Pedro J. Ramírez, posseeix una residència estival amb una piscina que vulnera la Llei de Costes.

Jaume Sastre, dirigent del Lobby per la Independència, ha destacat que amb motiu d'aquest festival "mitra Mallorca" quedarà desprotegida arreu de la forta presència policial que se desplegarà envoltant el festival.

Com l'any pasta, els participants d l'acte festiu, que poden ésser cantants o grups,  disposen fins dia 18 d'agost per presentar les seves cançons, que han d'estar relacionades amb la reivindicació de la defensa de la zona marítima i terrestre.

El festival s'emmarca dins la lluita d'aquest col·lectiu d'obtenir els drets de pas pels camins públics. Les entitats adherides al festival, com el PSM, ERC, l'Obra cultural Balear i CADMA, entre altes coincidiren en assenyalar com a "lúdica" aquesta petició ja que consideren que se trepitgen els drets dels ciutadans.

Andalusos i extremenys tornen a la seva terra per culpa de la crisi

JNA | 15 Juliol, 2008 01:21

Població arribada els darrers anys s'ha vist empesa a abandonar les Illes

La població originària d'Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa i Múrcia s'està reduint a les Illes Balears, segons es desprèn de les dades dels padrons de l'Institut d'Estadística (INE). Des fa tres anys persones nascudes en aquestes comunitats que havien escollit l'Arxipèlag com a lloc per viure-hi han retornat a les seves terres d'origen davant les previsions d'empitjorament de la situació econòmica.

Així, la població andalusa ha passat de ser de 89.783 persones l'any 2005 a ser de 86.870 a l'1 de gener de 2008. Per la seva banda, els murcians eren 9.287 l'any 2005 i ara a Balears n'hi viuen 8.974. En la mateixa línia descendent es troben també els extremenys -13.469 l'any 2005 i 13.260 el 2008- i els procedents de Castella-la Manxa -21.737 l'any 2005 i 21.053 el 2008. Aquells qui ara se'n tornen formen part, però, de dues generacions d'immigració arribades en èpoques diferents però empeses per una mateixa causa. Són, d'una banda, els arribats durant el boom turístic dels any seixanta i, de l'altra, els vinguts a finals de la dècada dels noranta aprofitant un nou boom de la construcció a les Balears.

Jubilació al lloc de naixement

Aquells contingents de població que arribaren als anys daurats del franquisme, atrets per la demanda creixent de mà d'obra que oferia el boom turístic, es troben ja en edat de jubilació. Alguns d'ells han optat per tornar a la terra que els veié néixer i on encara conserven llaços familiars. Als motius sentimentals, però, s'hi han d'afegir els econòmics. La venda de propietats adquirides gràcies a la feina feta, sobretot en la construcció i el turisme, atorguen un important coixí de tranquil·litat als jubilats, que es revaloritza, a més, si es té en consideració que el nivell de vida en aquests territoris és substancialment més barat que no pas a les Illes Balears.

Aquests grups es veuen acompanyats en el viatge de tornada de la darrera fornada d'immigració peninsular, arribada a final dels noranta coincidint amb el boom immobiliari que afavorí una creixent demanda d'obra en el sector de la construcció. En aquells anys, la població procedent d'Andalusia, Extremadura, Castella-la Manxa i Múrcia va augmentar atreta pel creixement del moment.

Ara, una vegada encetada la crisi, aquestes generacions més joves han optat també per tornar al lloc que les va veure néixer, una vegada que han vist com les seves expectatives d'una nova vida a les Illes Balears (al recer de l'economia del turisme) s'han vist frustrades. Les dificultats creixents a les Illes Balears, tant en el món laboral com a l'hora d'adquirir habitatge, expliquen el retorn d'aquests darrers.

Amb ells se'n tornen a més els seus fills, de poca edat i ja nascuts aquí, com es desprèn de les dades de l'INE, segons les quals els darrers anys també ha crescut el nombre de població nascuda a les Illes Balears que ha passat a residir a les comunitats autònomes abans esmentades. Així, a Andalusia, per exemple, la població nascuda a Balears passà de 8.746 l'any 2000 a 13.118. Tot un senyal que les coses no van gaire bé a l'Arxipèlag.

Extret de:

Els pagesos d'Artà podran regar amb aigua depurada

JNA | 12 Juliol, 2008 23:30

La Conselleria d'Agricultura i Pesca adquirirà en el terme municipal d'Artà una parcel·la per dur-hi a terme la construcció d'una bassa d'emmagatzematge d'aigua per al rec. Amb aquesta obra, fins a 177 regants de la Comunitat  de Regants d'Artà es beneficiaran de les aigües provinents de l'Estació de Depuració d'Aigües Residuals d'Artà.

L'àrea de regadius que es  beneficiarà d'aquesta obra ocupa un espai de 142 hectàrees en una xarxa de rec que es preveu que tingui una longitud de 26.160 metres.
D'altra banda, aquesta parcel·la adquirida per la Conselleria d'Agricultura i Pesca ocupa una extensió de 88.488 m2.

La compra d'aquesta parcel·la s'emmarca en el projecte d'utilització per al rec de les aigües regenerades d'Artà (Mallorca) amb un cost total de 6.072.496,42 ¬. Pel que fa a la infraestructura d'emmagatzematge, tindrà una capacitat de 250.000 metres cúbics i una profunditat de 8 metres.

Amb aquesta actuació, la consellera d'Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears pretén que no es tudi ni una gota d'aigua depurada i que aquesta es faci servir prioritàriament per al rec agrícola.

ESCRIPTORS CATALANS, BASCOS I GALLECS RESPONEN AMB UN ESCRIT A L’OFENSIVA DEL MANIFEST A FAVOR DEL CASTELLÀ

JNA | 12 Juliol, 2008 07:59

Un escrit que vol desactivar lofensiva engegada amb lanomenat Manifiesto por la Lengua Común.

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, juntament amb els gallecs i els bascos, presenten avui un escrit que vol desactivar l'ofensiva engegada amb l'anomenat "Manifiesto por la Lengua Común". "Les escriptores i els escriptors gallecs, bascos i catalans proclamem la voluntat de continuar escrivint en les nostres llengües i de contribuir al procés, inacabat, de la seva normalització", afirma el text consensuat pels escriptors. A més, els autors afirmen que "repudien" enèrgicament tots els intents d'exclusió que col·legues escriptors espanyols fan de les seves llengües i lamenten que en lloc de preocupar-se per la salut de l'espanyol a Puerto Rico, Costa Rica o els Estats Units es dediquin a combatre el més pròxim i asimètricament discriminat.

Extret de:

Gràcies a les gestions de l'Ajuntament

JNA | 10 Juliol, 2008 18:11

 El divendres dia 4, el Patró Major de la confraria de Pescadors, Joan Ramon Esteva, ens ho confirmava: finalment hi haurà processó marítima del Carme.

Tots coneixíeu les dificultats de caire administratiu i en matèria de seguretat, imposades per Capitania Marítima, que havien fet que enguany es desistís de celebrar aquest acte tradicional (realment, l'acte central) de les festes. Especialment l'exigència de formalitzar una assegurança de responsabilitat civil per a tots els participants, resultava del tot insalvable per a la Confraria.

Davant aquesta situació,  l'Ajuntament ha reaccionat amb gran sensibilitat, de manera immediata, i serà la màxima entitat local la que assumirà la responsabilitat de l'organització de la processó. Per tant, volem reconèixer com es mereix l'actitud del Consistori, que, davant un repte tan important, ha sabut estar a l'alçada de les circumstàncies.

Així que ja ho sabeu, si no sorgeixen entrebancs de darrera hora, per aquesta vegada la processó del Carme de Cala Rajada s'haurà salvat.

Gràcies a tots els que ho han fet possible.

Més informació: http://www.capvermell.org/index.php?option=com_content&task=view&id=2203&Itemid=1

LES NOVES GENERACIONS RETIREN UNA CAMPANYA ON TREIEN FOTOS D’ESPORTISTES SENSE PERMÍS

JNA | 07 Juliol, 2008 21:50

 

Les joventuts del PP han hagut de fer marxa enrere. En la carrera per defensar l'espanyol, les Noves Generacions van publicar una campanya en què utilitzaven la imatges de diversos esportistes. Amb el lema "Avui el món parla espanyol", l'anunci demana l'adhesió al "Manifest en defensa de la llengua comuna". A la imatge s'hi pot veure Pau Gasol, Fernando Alonso, Rafel Nadal, Iker Casillas i Alberto Contador sense el seu consentiment. El pilot de Fórmula 1 ha reconegut amb sorpresa que no en sabia res.

Extret de:

El Parc Natural d’Artà és desperta amb pintades ofensives!

JNA | 05 Juliol, 2008 14:19

Avui matí, l'entrada del Parc Natural és despertava amb pintades a favor de les CABRES salvatges i en contra dels agents o saladors de caça que darrera ment duen fent desgast d'aquestes besties a les finques del Parc Natural per reons de selvement del nous boscos.

  

Tal pintades deien:

  

-         ASSESINTS DE CABRES.

 

-         RIFLES A NES PUNT DE MIRA.

 

-         FORA DE CA NOSTRA ASSESINS...

 ...ENTRE ALTRES ESCRITS

 

RAFEL NADAL, APAREIX EN UNA CAMPANYA DE LES NNGG EN FAVOR DE LA LLENGUA CASTELLANA

JNA | 04 Juliol, 2008 15:28

Les Noves Generacions (NNGG) del PP de Madrid han llançat una campanya de suport al Manifest per la Lengua Castellana que utilitza com reclam la imatge dels esportistes Pau Gasol, Rafel Nadal, Iker Casillas, Fernando Alonso i Alberto Contador, amb el lema "Hoy el mundo habla español". La campanya t presentada i pel president de NNGG de Madrid, Pablo Casado, que ha denunciat el "apartheid lingüístic" que al seu judici sofrixen els castellanoparlants al País Basc, Catalunya i Galícia. Quatre cartells il·lustren la campanya amb la qual els joves populars pretenen captar adhesions al Manifest per la Lengua Castellana, un d'ells el qual mostra la imatge dels citats esportistes, campions en les seves respectives disciplines, en actitud reeixida i representativa d'Espanya.

Extret de:

Zapatero no convenç ningú

JNA | 03 Juliol, 2008 18:58

Admeté la "debilitat" econòmica, però confirmà que mantindrà les mesures socials. Rajoy li ofereix un suport condicionat.

Enfrontat amb tothom. Així aparegué el president del Govern en una sessió del Congrés dels Diputats destinada a oferir explicacions sobre la situació actual de desacceleració que pateix l'economia espanyola. Rodríguez Zapatero es mostrà encara reticent a parlar de crisi, si bé admeté de nou "les dificultats serioses" i una debilitat que, no obstant això, es negà a qualificar de recessió.

El president assegurà que té una confiança plena en la capacitat de l'Executiu, que "sabrà recuperar l'economia i l'ocupació mantenint els compromisos de despesa social". Durant la seva compareixença, Zapatero es referí a la conjuntura econòmica amb termes com "deteriorament" o "empitjorament", i reconegué que el creixement es "debilitarà" encara més durant els pròxims mesos.

De totes maneres, insistí a atribuir el deteriorament de l'economia a la crisi financera internacional i a l'encariment del petroli i de les matèries primeres. Allò que sí que admeté és que hi ha dos elements que afecten directament Espanya i que hi han provocat una desacceleració més ràpida del que es preveia: la crisi de la construcció i la major necessitat de finançament exterior.

Per contra, Zapatero tornà a enumerar totes les mesures preses per l'Executiu, un total de 47 en cent dies, i remarcà que el Govern, tot i el menor creixement i la possibilitat de no tenir superàvit, complirà tots els seus compromisos electorals en matèria de política social.

En resposta sobretot a la crítica de Mariano Rajoy, afirmà que aquest havia d'admetre que el seu grup perdé les eleccions no perquè les previsions econòmiques haguessin enganyat els ciutadans, sinó perquè aquests ho decidiren després de quatre anys de legislatura.

Va ser, en definitiva, un discurs més polític que no econòmic, que repetí arguments sense presentar noves mesures que tranquil·litzin la societat. Sabem que la crisi ve de fora, però és necessari solucionar-la.

Rajoy, escèptic
La mà estesa, crítica de les promeses incomplertes i teòriques mesures per pal·liar la crisi. Això és el que es tragué de la màniga el líder de l'oposició en la sessió del Congrés dels Diputats d'ahir. Mariano Rajoy arbitrà i dirigí així una crítica unànime que arribà de tots els grups parlamentaris: la crisi és real i el Govern ha d'assumir-la per poder trobar-hi solucions.

"Oferiré tot el meu suport per superar el deteriorament de l'economia, sempre que es posin totes les cartes damunt la taula, sense enganys ni dissimulacions", assegurà el dirigent popular. Aquest va ser l'argument inicial, però no va quedar aquí. Mitjançant un conjunt de preguntes retòriques (absurdament corejades pels seus col·legues), recordà a Zapatero les promeses formulades i incomplertes en l'àmbit econòmic.

Admeté que des de les eleccions l'actitud socialista ha millorat, ja que ha passat de proclamar una "prosperitat sense fissures" a una desacceleració", però assegurà que això no basta.

En aquest sentit, li recordà les qüestions següents: "Qui ens va dir que la crisi financera no afectaria mai Espanya?". "I allò que després d'una caiguda lleu dels indicadors vindrien dos anys d'economia forta i puixant?". "I que la inflació començaria a baixar a partir de març o abril de 2008?". "Qui jurava que Espanya aconseguiria l'ocupació plena en poc temps?". Punt per punt, desgranà una argumentació destinada a desacreditar l'Executiu.

El president del PP assegurà que per superar aquesta conjuntura el Govern necessitarà molta d'ajuda, que el PP està disposat a prestar sempre que el president "s'armi de coratge, reconegui la gravetat de la crisi i en concreti les dimensions perquè sigui possible aplicar-hi els remeis adequats".

CiU: previsions dolentes i canvis profunds
El portaveu de CiU en el Congrés dels Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida, afirmà ahir que el president del Govern ha de reconèixer la "crisi" com un pas bàsic per poder afrontar-la i va afegir que la política econòmica necessita canvis profunds.

En la seva intervenció en el ple, Duran va criticar que les previsions elaborades per l'Executiu "han quedat fetes pols" i augurà que la situació a la tardor "pot ser pitjor". Així, va destacar que falta una "anàlisi realista" de la situació i adequar sortides a la crisi immobiliària per tal evitar una destrucció d'ocupació al sector, superior a la realment excedentària.

També va advertir sobre la manca de liquiditat en el sistema financer, cosa que implica que no es pugui millorar la productivitat. En aquest sentit, va demanar que el Govern actuï, per exemple, amb emissions de deute públic destinades a reforçar la liquiditat existent als mercats crediticis. A més, va subratllar que cal actuar perquè les persones amb rendes més baixes puguin suportar la situació actual.

IU-ICV: si es nega la crisi, hi haurà mobilitzacions
El coordinador general de l'IU, Gaspar Llamazares, va advertir ahir a l'Executiu que es produiran mobilitzacions socials si es continua negant la crisi econòmica i prenent mesures continuistes i en alguns casos antisocials. Així ho afirmà davant del ple extraordinari en el qual va culpar el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, de sofrir la "síndrome de La Moncloa", que el porta a negar la realitat.

Llamazares va insistir que la crisi pot ser una oportunitat per al canvi de l'actual model i demanà "sacrificis majors i protegir els més desfavorits". El grup parlamentari IU-ICV va demanar també mesures "urgents" que protegeixin els aturats, els febles i els precaris, i que potenciïn la lluita contra el frau. "L'economia espanyola està malalta pel contagi de l'exterior i pel seu model", digué Llamazares.

No més pegats, el pitjor està per venir
Joan Ridao, portaveu al Congrés d'ERC, dedicà també paraules dures al tractament de la crisi de Rodríguez Zapatero. En aquest sentit, augurà que "el pitjor està per venir" i va demanar al president que adopti mesures "estimulants" en lloc de "pegats".

Per la seva part, els quatre partits que integren el Grup Mixt (BNG, CC, NB i UPyD) criticaren la lenta reacció del Govern davant d'una crisi econòmica que es nega a reconèixer, però que l'ha duit a prendre mesures "errònies", com la devolució de 400 euros a assalariats i pensionistes.

El BNG insistí que les mesures no "van a l'arrel del problema" i només combateixen els símptomes. Per la seva part, tant Na Bai com Coalició Canària demanaren una reacció urgent, tot i que admeteren que el marge d'acció del Govern "no és gaire gran".

Extret de:

UM defensa un finançament just per la creació d'un cos policial autonòmic

JNA | 03 Juliol, 2008 00:43

Unió Mallorquina ha defensat avui la necessitat d'un pressupost per part de l'Estat per assolir la creació d'un cos de policia propi, tal com estableix l'article 33 de l'Estatut d'Autonomia de les Balears.

Els nacionalistes han destacat que, en matèria de seguretat, les entitats han d'assumir, mitjançant policies locals, funcions pròpies dels cossos i forces de seguretat del Estat, amb la qual cosa els ciutadans de Balears contribueixen tributàriament a l'Estat per uns serveis que finalment realitzen autoritats locals.

Aquest fet provoca que les entitats se vegin obligades a invertir en seguretat, en detriment d'altres serveis que són de la seva competència.

 Així mateix, segons UM, les Balears són tractades sense tenir en compte la població actual, ja sigui amb l'increment del turisme o amb la incorporació dels treballadors de temporada, i això condiciona seriosament el plantejament en matèria de seguretat.

  UM ha recordat que les Illes han aportat històricament a l'Estat més del que han rebut, la qual cosa ha propiciat un sistema de finançament insostenible i provoca que les Balears estiguin a la coa del creixement de les Comunitats Autònomes.

Per tot això, des de UM, se fa una crida al Govern de l'Estat a complir amb l'Estatut d'Autonomia vigent.

Més informació:

Avui, dilluns 30 de juny, a sa Colònia de Sant Pere...

JNA | 30 Juny, 2008 14:17


A les 19 h, Boti-Boti-Boti, amb el castell inflable "Formula 1", el "Safari Park", el Rocofaro, el Surf Interactiu, un bou mecànic, l'escuma infantil!, a la plaça de la Bassa d'en Fasol. És gratuït. Es recomana que dugueu banyador.



A les 21 h, festa de l'escuma per a joves, amb un bou mecànic, a la plaça de la Bassa d'en Fasol. Ho organitza: Associació de Joves de la Colònia de Sant Pere

FESTES COLÒNIA DE SANT PERE 2008

JNA | 29 Juny, 2008 16:52

Diumenge 29


A les 19 h, ofici solemne en honor a Sant Pere. En acabar, processó marítima de Sant Pere.

A les 19.30 h, partit de vòlei sènior masculí entre el Club Vòlei Artà i velles glòries del club, al Poliesportiu Cap Ferrutx. Ho organitza: Club Vòlei Artà.

A les 20.30 h, XIX Cursa Popular Festes de Sant Pere. Sortida i arribada a la plaça de Sant Pere. Es faran dues curses segons l'edat dels participants. Menors de 16 anys: partida a les 20.30 h. Majors de 16 anys: partida a les 20.45 h. Categories: sènior femení, sènior masculí i veterans (nascuts fins l'any 1968).

A les 22 h, representació de CABARET, benvinguts al viatge en què el teatre, la música en directe, el joc d'ombres i el circ de més actualitat es fusionen per crear un univers de diversió, màgia, imaginació i, per descomptat, moltes però que moltes rialles, a la plaça de Sant Pere.

A les 24 h, focs artificials a la platja, a càrrec de Caballer FX.

Dilluns 30
A les 19 h, Boti-Boti-Boti, amb el castell inflable "Formula 1", el "Safari Park", el Rocofaro, el Surf Interactiu, un bou mecànic, l'escuma infantil!, a la plaça de la Bassa d'en Fasol. És gratuït. Es recomana que dugueu banyador.

A les 21 h, festa de l'escuma per a joves, amb un bou mecànic, a la plaça de la Bassa d'en Fasol. Ho organitza: Associació de Joves de la Colònia de Sant Pere.

JNA és manifesta diguent; QUE NO ENS ROBIN LA PROCESSÓ!!

JNA | 28 Juny, 2008 13:56

EL CARME SENSE PROCESSÓ, NO SERÀ EL CARME...

Les JNA és solideritzen amb tots els Calarajaders i pescadors, que any rere any han portat la verge del Carme amb processó per tot el litoral gaballí!!! 

 

Algú investit d'autoritat -per qui i per què?- ha decidit que enguany no hi haurà processó marítima del Carme. Aquesta autoritat potser es pensa que proscriu una celebració religiosa, però allò que es carrega és molt més: és una forma d'expressió de la cultura popular de tot un poble. Més enllà de la fe de cadascú, la processó del Carme -com passa amb moltes altres manifestacions d'origen igualment religiós- és (era?) una forma de cohesió social, una ocasió per a la participació, un punt de trobada. A Cala Rajada, la processó és (era?) segurament l'acte festiu més genuí, més  reconegut i més admirat per la gent del poble i per milers de visitants. 


S'invoca la nostra seguretat, la seguretat dels participants en la processó. És a dir, ens abrigam abans de ploure en un lloc on no ha plogut mai. Les processons marítimes, a Cala Rajada i en tot el litoral de l'illa, si per alguna cosa s'han caracteritzat és per l'esma que els participants hi han posat tradicionalment. La seva és una història neta, exempta d'accidents, sense denous. El risc que es corre, el perill potencial que es deriva de la processó, és tan minso que, de fet, mai passa res. I si fos la seguretat, allò que realment importa a les autoritats, ja s'haurien carregat les festes de San Fermín de Pamplona i tots els "encierros" que es fan arreu d'Espanya, però, evidentment, ni s'ho passen pel cap. 



Sap, l'autoritat competent, el que representen la processons marítimes per als pobles que les duen a terme? Sap com ens sentim, a hores d'ara, devers Cala Rajada? I, al capdavall, li importen, els nostres sentiments?  


De seguretat, ens parlen? Quantes barques, llanxes, i demés coses que suren, hauran transitat aquests dies entre Mallorca i Menorca, amb motiu de la festa de Sant Joan, respectant o no les normes de seguretat? I ara ens volen fer creure que el perill és a la processó?  O es pensa, l'autoritat competent, que a les persones que hi participen no els importa la pròpia seguretat i que no prenen les mesures necessàries? On són els antecedents negatius que desaconsellen la seva celebració? 





No, no s'estan carregant un acte qualsevol, sinó un acte centenari, arrelat en la consciència de pobles sencers, que ultrapassa els sentiments religiosos i que ens afecta a tots per igual. S'estan carregant una més de les nostres maneres de ser. Ens estan fent malbé. 



I els poders públics, què hi diuen? En primer lloc aquells que fan les lleis són els qui ens han de donar la sol·lució. per això els pagam, no? Hem fet una senzilla recerca al Google i sols de processons marítimes hi ha 10.300 fotografies de les quals en penjam un parell per que tots ens fixem en que totes les barques van estibades de gent i que per tant és un fet comú.Per part nostra vos convidam que ens envieu fotografies de la processó de qualsevol any, antigues o no. Farem un power-point perquè tots l'envieu al Delegat de Govern. A veure si ell, que coneix Cala Rajada, s'empegueeix una mica.  



També ens agradaria saber què diu al respecte el primer ciutadà del municipi, aquell que a tots ens representa? Ens agradaria més decisió, més contundència i, sobretot, veure que en aquests casos els nostres representants, bé al govern, bé a l'oposició, i millor tots plegats, es posen al capdavant i fan tot el que és humanament possible per a evitar tals endemeses. 

Extret i més informació:

 

UM dóna suport al pla d’Antich per combatre la dessacceleració econòmica

JNA | 25 Juny, 2008 17:01

Unió Mallorquina celebra la injecció de 1.204 milions al teixit productiu per incentivar l'economia i fer front a la dessacceleració econòmica.

Unió Mallorquina considera importants les mesures per mitigar l'impacte de l'alentiment econòmic al sector de la construcció, sense frenar la venda de l'estoc d'habitatges actuals i dialogant amb tots els agents del sector i injectant liquidessa a dit sector a través del pagament de deute de l'administració.

 

També considera important l'impuls de la inversió pública, accelerant la licitació d'obra pública ja prevista des de fa molt temps. Des d'UM es considera que si la inversió pública es pot multiplicar signant tots els convenis pendents de les diferents Conselleries amb el Govern central encara seria millor.

Així mateix, dóna suport a la creació de riquesa i de llocs de treball: ajudes als emprenedors, a l'economia productiva, fletxibilitzar el mercat de treball, liberalitzar nous sectors econòmics...ajudant i donant una empenta als empresaris de Balears. UM també considera important invertir en infraestructures de futur: Platja de Palma, port, carreteres, aeroport, energia, tren...

Més informació:

1 2 3 ... 24 25 26  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb