Joventut Nacionalista d'Artà

A les 19 h, Boti-Boti-Boti, amb el castell inflable "Formula 1", el "Safari Park", el Rocofaro, el Surf Interactiu, un bou mecànic, l'escuma infantil!, a la plaça de la Bassa d'en Fasol. És gratuït. Es recomana que dugueu banyador.

A les 21 h, festa de l'escuma per a joves, amb un bou mecànic, a la plaça de la Bassa d'en Fasol. Ho organitza: Associació de Joves de la Colònia de Sant Pere

Diumenge 29

A les 19 h, ofici solemne en honor a Sant Pere. En acabar, processó marítima de Sant Pere.

A les 19.30 h, partit de vòlei sènior masculí entre el Club Vòlei Artà i velles glòries del club, al Poliesportiu Cap Ferrutx. Ho organitza: Club Vòlei Artà.

A les 20.30 h, XIX Cursa Popular Festes de Sant Pere. Sortida i arribada a la plaça de Sant Pere. Es faran dues curses segons l'edat dels participants. Menors de 16 anys: partida a les 20.30 h. Majors de 16 anys: partida a les 20.45 h. Categories: sènior femení, sènior masculí i veterans (nascuts fins l'any 1968).

A les 22 h, representació de CABARET, benvinguts al viatge en què el teatre, la música en directe, el joc d'ombres i el circ de més actualitat es fusionen per crear un univers de diversió, màgia, imaginació i, per descomptat, moltes però que moltes rialles, a la plaça de Sant Pere.

A les 24 h, focs artificials a la platja, a càrrec de Caballer FX.

Dilluns 30
A les 19 h, Boti-Boti-Boti, amb el castell inflable "Formula 1", el "Safari Park", el Rocofaro, el Surf Interactiu, un bou mecànic, l'escuma infantil!, a la plaça de la Bassa d'en Fasol. És gratuït. Es recomana que dugueu banyador.

A les 21 h, festa de l'escuma per a joves, amb un bou mecànic, a la plaça de la Bassa d'en Fasol. Ho organitza: Associació de Joves de la Colònia de Sant Pere.

EL CARME SENSE PROCESSÓ, NO SERÀ EL CARME...

Les JNA és solideritzen amb tots els Calarajaders i pescadors, que any rere any han portat la verge del Carme amb processó per tot el litoral gaballí!!! 

 

Algú investit d'autoritat -per qui i per què?- ha decidit que enguany no hi haurà processó marítima del Carme. Aquesta autoritat potser es pensa que proscriu una celebració religiosa, però allò que es carrega és molt més: és una forma d'expressió de la cultura popular de tot un poble. Més enllà de la fe de cadascú, la processó del Carme -com passa amb moltes altres manifestacions d'origen igualment religiós- és (era?) una forma de cohesió social, una ocasió per a la participació, un punt de trobada. A Cala Rajada, la processó és (era?) segurament l'acte festiu més genuí, més  reconegut i més admirat per la gent del poble i per milers de visitants. 

S'invoca la nostra seguretat, la seguretat dels participants en la processó. És a dir, ens abrigam abans de ploure en un lloc on no ha plogut mai. Les processons marítimes, a Cala Rajada i en tot el litoral de l'illa, si per alguna cosa s'han caracteritzat és per l'esma que els participants hi han posat tradicionalment. La seva és una història neta, exempta d'accidents, sense denous. El risc que es corre, el perill potencial que es deriva de la processó, és tan minso que, de fet, mai passa res. I si fos la seguretat, allò que realment importa a les autoritats, ja s'haurien carregat les festes de San Fermín de Pamplona i tots els "encierros" que es fan arreu d'Espanya, però, evidentment, ni s'ho passen pel cap. 

Sap, l'autoritat competent, el que representen la processons marítimes per als pobles que les duen a terme? Sap com ens sentim, a hores d'ara, devers Cala Rajada? I, al capdavall, li importen, els nostres sentiments?  


De seguretat, ens parlen? Quantes barques, llanxes, i demés coses que suren, hauran transitat aquests dies entre Mallorca i Menorca, amb motiu de la festa de Sant Joan, respectant o no les normes de seguretat? I ara ens volen fer creure que el perill és a la processó?  O es pensa, l'autoritat competent, que a les persones que hi participen no els importa la pròpia seguretat i que no prenen les mesures necessàries? On són els antecedents negatius que desaconsellen la seva celebració? 

No, no s'estan carregant un acte qualsevol, sinó un acte centenari, arrelat en la consciència de pobles sencers, que ultrapassa els sentiments religiosos i que ens afecta a tots per igual. S'estan carregant una més de les nostres maneres de ser. Ens estan fent malbé. 



I els poders públics, què hi diuen? En primer lloc aquells que fan les lleis són els qui ens han de donar la sol·lució. per això els pagam, no? Hem fet una senzilla recerca al Google i sols de processons marítimes hi ha 10.300 fotografies de les quals en penjam un parell per que tots ens fixem en que totes les barques van estibades de gent i que per tant és un fet comú.Per part nostra vos convidam que ens envieu fotografies de la processó de qualsevol any, antigues o no. Farem un power-point perquè tots l'envieu al Delegat de Govern. A veure si ell, que coneix Cala Rajada, s'empegueeix una mica.  



També ens agradaria saber què diu al respecte el primer ciutadà del municipi, aquell que a tots ens representa? Ens agradaria més decisió, més contundència i, sobretot, veure que en aquests casos els nostres representants, bé al govern, bé a l'oposició, i millor tots plegats, es posen al capdavant i fan tot el que és humanament possible per a evitar tals endemeses. 

Extret i més informació:

 

Unió Mallorquina celebra la injecció de 1.204 milions al teixit productiu per incentivar l'economia i fer front a la dessacceleració econòmica.

Sant Joan és la nit més curta i el dia més llarg de l'any, una data simbòlicament important per a les cultures mediterrànies. El fet que la data es celebri als diferents territoris dels Països Catalans ha fet que des de diversos sectors socials s'hagi proposat com a festa nacional. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, nombroses localitats fan festa grossa amb l'arribada de Sant Joan. Les que tenen més anomenada són les Fogueres de Sant Joan a Alacant o a Barcelona o les curses populars de Ciutadella. Com a festa d'origen pagà i vinculada al canvi d'estació, el foc hi és omnipresent.  

La festa, que l'església cristiana va fer coincidir amb el naixement de Sant Joan Baptista, va integrar tot un seguit de costums i pràctiques sorgits de les diverses solemnitats paganes en honor del sol i els cultes vinculats al solstici d'estiu, amb motiu de l'arribada de la calor més intensa, caracteritzats per l'exaltació de la vida. La festa té una riquesa ritual i simbòlica que poques festes posseeixen: el foc, els misteris de la natura, el menjar, les cançons, les dites, el ball, les curacions i altres pràctiques configuren un dia de transformació de la realitat quotidiana, en què els elements que ens envolten prenen nous significats. Totes aquestes cerimònies tenen al foc com a protagonista: es procedeix a la crema controlada de diversos elements amb l'objectiu de purificació... de la llar (cas de les fogueres). Especialment màgica és la nit entre avui i demà, caracteritzada per les llegendes i tradicions associades. Durant els darrers anys hi són tradicionals els correfocs, les fogueres i les visites multitudinàries a la platja per prendre el bany de Sant Joan.

A Mallorca la festa està present a diverses poblacions, entre elles Calvià, Muro, Porreres, Sant Joan, Son Servera, Deià, Sant Llorenç, Felanitx, Manacor i Mancor de la Vall. Estan associades a la festa les figures de Sant Joan Pelós, presents a Felanitx, Sant Llorenç i Sant Joan. A Manacor existeix el ritual del vimer de l'Hort del Correu, que consisteix en fregar una fulla de l'arbre als nins que tenen una hèrnia, per guarir-los.

A Palma la celebració de Sant Joan ha pres força des dels anys vuitanta, de mans de la Federació d'Associacions de Veïns, que varen començar a organitzar la revetla i la Nit de foc de Sant Joan, a mans d'Iguana Teatre. Interrompuda durant dos anys degut al boicot de l'ajuntament de Palma, la festa va reprendre amb força el 2006. La verbena i correfoc d'enguany serà, com cada any, al Parc de la Mar. A partir de les 19.00 hores hi haurà les actuacions de Xaranguitos, Xaloc, Miquel Àngel Llonovoy, Rock and press i Barrumbada. La revetla acabarà amb una espectacular Nit de foc, amb Myotragus. L'acte està patrocinat per l'ajuntament de Palma, amb la col·laboració de l'IBATUR, el Teatre Principal i l'Obra Cultural Balear.

Extret de:

La presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, ha anunciat la supressió definitiva del projecte d'autovia Inca-Manacor del Pla Director Sectorial de Carreteres. Armengol ha fet aquest anunci durant la visita institucional que ha realitzat avui horabaixa al municipi de Sineu. La presidenta ha recordat que aquest va ser un dels seus compromisos durant el discurs d'investidura i que es farà realitat durant aquest primer any de mandat. Armengol ha manifestat que aquest era un projecte fortament impactant, amb un gran consum de territori i que va crear un fort rebuig social, especialment en els municipis del Pla com Sineu.

Anteriorment, la presidenta del Consell ha estat rebuda a l'Ajuntament pel batle de Sineu, Josep Oliver, i la resta de membres de la Corporació. Durant la seva intervenció en el saló de Plens, Armengol ha recordat les inversions del Consell al municipi i ha destacat els dos projectes inclosos en el Pla d'Obres i Seveis de 2008, l'ampliació de l'escola municipal i la dotació de serveis al carrer Institut, que preveu una inversió de més de 153.000 euros.

La presidenta del Consell ha parlat de la necessitat de reformar el sistema de finançament local i en aquest sentit ha demanat que ajuntaments i Consell vagin plegats per aconseguir millorar-lo.

Armengol, que ha estat acompanyada pels consellers de Cooperació Local, Esports i Promoció Sociocultural i de Presidència, Miquel Rosselló, Dolça Mulet i Cosme Bonet, respectivament, han visitat a continuació les instal·lacions de la Cooperativa de Sineu. Finalment, s'han reunit amb els representants de les diferents associacions i entitats del municipi.

Extret de:

JNA demana a la regidora de Medi ambient de l'Ajuntament d'Artà que ANULI i faci retriar totes les deixalles i escombraries que afecten a l'antic camí de Ses Païsses. El joves nacionalistes demanen que se penalitzi a qualsevol ciutadà que llanci escombraries o deixi deixalles als llocs que no estan permesos ja que recorden que hi ha un Punt verd a la disposició de tothom.

 

El secretari general d'Unió Mallorquina i batle d'Alcúdia, Miquel Ferrer i la presidenta de l'Associació d'Hotelers d'Alcúdia, Margalida Socias han presentat als principals touroperadors europeus les ofertes turístiques del municipi, entre les que es troba el Wi-Fi.

Els Joves d'Esquerra Nacionalista han proposat avui a les forces polítiques de les Illes Balears la signatura d'un Pacte per l'Habitatge que abordi els problemes d'accés a l'habitatge que pateix la població en general i, especialment, joves, dones i nouvinguts.

El secretari general dels JEN, Antoni Noguera, ha posat l'èmfasi en el fet que "Balears som la Comunitat Autònoma en què el cost de l'accés a l'habitatge és el més alt de tot l'Estat. Segons les darreres dades de l'OBJOVI, els joves de les Illes han d'invertir un 87% del seu sou per accedir a un habitatge. Mentrestant, els joves d'Extremadura hi han de dedicar un 30% del sou, o a Canàries, on també s'ha de tenir en compte la realitat insular, hi inverteixen un 74,8%. Estam 16 punts per damunt la mitjana, que se situa en el 71%". A més, ara un jove de les Illes Balears ha de pagar avui quasi un 25% més del seu sou en habitatge que fa només quatre anys (quan hi destinava de mitjana un 63,5%). Noguera ha apuntat que "si la situació ja és insostenible, en el cas de les dones joves és dramàtica: elles han d'invertir fins a un 99,1% del seu sou en l'adquisició d'un habitatge".

Amb aquestes dades a la mà, els joves nacionalistes consideren que "queda en evidència la injustícia que suposen unes ajudes a l'accés a l'habitatge com les impulsades pel Govern de l'Estat, que no tenen en compte ni les situacions personals ni les diferències entre els diferents territoris de l'Estat, entre altres factors.

Per això, els JEN proposen un Pacte per l'Habitatge consensuat entre totes les forces polítiques que, segons explica Joan Ferrà, membre de l'Executiva dels JEN, "s'hauria de fonamentar en una perspectiva de planificació a llarg termini, i ha de contemplar l'aposta decidida pels habitatges públics de lloguer, la mobilització dels habitatges buits i dels habitatges de nova construcció que tenen dificultats per ser assumits pel mercat, i la lluita contra l'especulació i la corrupció urbanístiques i la gestió racional i sostenible del sòl. A més d'aquests punts, les mesures compensatòries d'ajudes directes a l'accés a l'habitatge han de partir de criteris d'equitat i han de tenir en compte els diferents factors socioeconòmics que afecten a cada unitat de convivència en cada territori concret".

Extret de:

La comarca del Llevant exigeix al Govern 'fer via' per ampliar-ne la xarxa

Feim via és el nostre lema,/ una clara afirmació/ que lluitam sense treva/ pel tren i l'estació". Aquesta va ser la cançó que cantaren tres mil persones a l'estació de Sant Llorenç, i és que "fa deu anys que demanam/ que a Cala Rajada arribi/ el tren i ara, reclamam/ que n'Antich no ens oblidi". Després de caminar tot el matí per l'antic traçat del tren del Llevant, partint de Cala Rajada, passant per Capdepera, Artà, Son Servera, Son Carrió i Sant Llorenç, els participants afirmaven que "feim via en bon mallorquí/ vol dir que no hem de badar./ Un pic més hem de sortir,/ el tren, a reivindicar".

Aquest va ser el fil musical d'una nova edició de la marxa pel tren del Llevant. Molts de veïns de la comarca se sumaren a l'antiga reivindicació, de la qual es compleix enguany el desè aniversari des que un grapat de joves organitzà per primer pic aquesta mobilització. Ara, després de cinc anys de no haver-se fet cap pam de via a Mallorca, reclamen que en aquesta legislatura el tren arribi a port, però n'esperen amb candeletes el projecte, i que les bones intencions i paraules es converteixin en fets, i sobretot que el Govern de les Illes tingui "més valentia i rapidesa» i que l'Executiu central, per una vegada, «doni a les Balears allò que fa anys que els pertoca".

A les vuit del matí partien els més matiners de Cala Rajada. Allà on ha d'acabar la reivindicada línia començava la marxa. Després, Capdepera, Artà, Son Servera i Son Carrió eren les aturades del tren humà que caminava per damunt les antigues vies, tot demanant que "l'any que ve ja no hi puguem passar, no de brutor com ara, sinó per les obres o bé pel tren", assenyalava un veí de Capdepera que passejava una bona suada. De la zona de Manacor també en partia a les dotze del migdia una columna, després d'haver esperat a l'estació tots els ciutadans de Mallorca que hi arribaven amb tren i que volien donar suporta a la marxa.

A Sant Llorenç, la Confraria de pescadors de Cala Rajada esperava els caminaires amb una bona fideuada, però l'objectiu no era espessar-se la gana, sinó instar els polítics a "fer via" en tots els sentits de la paraula.

Al llarg de tot l'horabaixa, diferents grups musicals aitaren a fer la marxa més festiva, i a fer més gran la reivindicació perquè la línia arribi a la zona del Llevant.

Suso Rechach, Lluís Gili, els Arpellots, Rock'n'press o Tutupà completaren l'ambient musical que havia nascut amb la cançó del tren.

A l'acte hi donaren suports tots els batles de la comarca: Bartomeu Alzina, de Capdepera; Rafel Gili, d'Artà; Josep Barrientos, de Son Servera, i Mateu Puigròs, de Sant Llorenç.

El 2009 es farà via

El conseller de Mobilitat, Gabriel Vicens, també participà en la marxa amb diferents membres de la seva formació política del Bloc. Vicens assumí l'arribada del tren a Artà "com un compromís personal que complirem". Així, avançà que "aquest estiu presentarem el projecte de tren de Manacor fins a Artà, per al qual estima, un cost aproximat de 690 milions d'euros", i confià que les obres es puguin iniciar l'estiu de 2009, amb la finalitat que siguin una realitat el 2011.

Gabriel Vicens també és mostrà optimista a l'hora d'aconseguir finançament de Madrid i revelà que el Govern encara aposta pel soterrament del tren en la seva sortida de Manacor. Però els veïns del Llevant que ahir eren a Sant Llorenç a fer via, no s'escanyaran i si cal continuaran cantant tot el temps que faci faltà allò d'"apa, tots, anem fent via,/ apa, tots, fent via anem,/ que si no amollam, un dia,/ a la mar arribarem." Així que ja ho sabeu: la mar espera el tren."

Extret de:

Unió Mallorquina (UM) s'ha reafirmat aquest cap de setmana en el centrisme i el mallorquinisme durant la celebració de les primeres jornades de debat de la formació, que han servit, segons el seu president, Miquel Nadal, per a enriquir el debat intern. "Normalment els partits polítics estan mancats de debat d'idees i simplement es dediquen a ser com 'lobbies' o organitzacions per a arribar al poder", va indicar Nadal, qui afegir que "per a UM, el futur depèn del coneixement i de la formació". Així ho ha dit després de clausurar les jornades celebrades en l'Hotel Meliá Palas Atenea de Palma, en les quals s'han celebrat tres taules rodones: "El mallorquinisme polític en el segle XXI", "Espais polítics, el centrisme avui" i "Per un finançament just per a Balears". Nadal va destacar la "necessitat de l'existència del centrismme, que a Balears ho representa Unió Mallorquina". Va reproduïr les paraules del ponent i expresident del Govern, Cristòfol Soler, qui ha va declarar que "en una Espanya menys nacionalista el centrisme no existeix, hi ha solament dretes o esquerres", i que aquesta postura política és representada actualment a Espanya pels partits nacionalistes com UM. Segons el parer de Nadal, aquesta posició significa "moderació, capacitat per a arribar a acords i pragmatisme en la vida política".

Extret de:

Miquel Nadal diu que cap soci no ha demanat "formalment" la dimissió de Vicens.

 El president d'UM, Miquel Nadal, afirmà ahir que cap soci del Govern balear no li ha formulat cap proposta "formal" de dimissió ni de Bartomeu Vicens ni de «ningú» del seu partit, i defensà que "tots" els afiliats de la seva formació "són innocents fins que no es demostri el contrari".

 Extret de:

La Coalició d'Esquerres a l'Ajuntament de Manacor ha presentat en el Consistori una moció demanant la recuperació del solar de l'antic quarter dels sementals, desprès de la cessió municipal feta a l'antic S'Institut a finals del 2006, en vistes a la cosntrucció d'un espai destinat a la Gent Gran del municipi. Segons el portaveu de la Coalició, Sebastià Gayà, "ens consta que aviat es procedirà a l'enderroc de l'antic quarter dels sementals de Manacor. Ens consta també que l'Institut Mallorquí d'Afers Socials, a qui va ser cedit el solar, a dia d'avui no disposa de pressupost per a poder realitzar el projecte i les obres que es pretenien fer a l'anterior legislatura. Vista també la mancança que té el nostre Ajuntament de solars per a poder realitzar les necessitats i millores necessàries per a la ciutat, voldriem que el solar fós aprofitat per altres usos". Gayà, ha demenat que que el solar reverteixi a novament a l'Ajuntament, "i una vegada analitzades les necessitats del municipi, destinarà el solar de l'antic quarter a alguna d'aquestes opcions: Cessió a la Conselleria d'Educació per tal de cobrir les necessitats del l'escola de Simó Ballester, Construcció d'un nou edifici que pugui encabir l'Escola Municipal de Mallorquí i l'Escola d'Adults o construcció d'una escoleta".

Pep J. @ 4 Juny, 2008

 Extret de:

 

El partit reuneix el seu consell polític sense abordar de manera clara les diferències sorgides en el si de la formació, ben evidents des de l'exterior.

 

 

 

 

 

 

 

JNA, no som les Joventuts dels Independents d'Artà ni del PSM ni d'ERC o d'altra grup polític de les Balears, simplement les JNA som unes Joventuts Politiques INDEPENDENTS i NACIONALISTES que volem ser un focus d'opinió del món de la política,. Les JNA estan en contra de tot tipus de violència. Les JNA, NO permet cap contingut violent, racista ni xenòfob!! a més JNA esborrara tots aquells comentaris que així siguin!!

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Agost 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
				1	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30	31

• CiU s'insinua a ERC per a formar Govern
• 4000 persones a Porreres en el concert a benefici de www.sisradio.cat
• CiU obliga Zapatero a explicar el finançament al Congrés
• “MANACOR PROHIBEIX RECOLLIR SIGNATURES DE SUPORT AL MANIFEST PER LA LENGUA COMÚN”
• ALM-UM es sorpren de que el pacte PP-AIPC vulgui esbucar ara obres il•legals després de tants anys de permisivitat
• Artur Mas: “La unitat catalana no és estètica, sinó per fer complir el que diu l’Estatut en el finançament”
• Detenen una setena persona en relació al cas del consorci de Turisme Jove
• Salamanca porta a l'Unesco la devolució dels 'papers'
• Les JNA rebutgen i rebutgeran sempre el feixisme...
• La violència a la rereguarda republicana va ser més organitzada del que ens pensàvem"

• CiU [4]
• Països Catalans [40]
• Barco de rejilla [9]
• Notícies UM [16]
• Noticiari d'Artà [17]
• General [317]
• JNC [2]
• Comunisme espanyolista de Mallorca [2]
• CDC [1]
• Política d'Artà [1]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom